Ens trobem al despatx de comptabilitat on l’OLGA té una taula impecablement endreçada. Em crida l’atenció un simpàtic girasol fet de ganxet. Abans de començar l’entrevista, li faig un parell de consultes i obre les carpetes. No m’estranya que trobi de seguida les dades que li demano ja que l’organització dels papers en portafolis, dossiers i arxivadors impossibilita que cap d’ells s’escapi del seu control.
Em rep amb un somriure i m’adono que li fa il·lusió que li faci aquesta entrevista.
CC Quant temps fa que treballes amb nosaltres, Olga? I com ens vas conèixer?
OC Des de l’any 2017. Resulta que la mare d’una noia de Cantabile treballava amb mi en una editorial de publicacions sanitàries que es deia Puntex. Quan aquesta editorial va tancar, cadascuna de nosaltres va fer la seva vida, però vam mantenir la relació. Aleshores vaig anar a treballar pels matins a una copisteria on també feia d’administrativa, però jo no hi estava gaire contenta i, a més, preferia treballar per la tarda perquè tenia el pare molt gran i malalt i als matins estava per ell fins que va morir, l’any 2021.
La meva amiga es va assabentar que al Cercle buscaven una administrativa i m’ho va dir. Vaig fer una entrevista amb l’Isidre Garcia - el tresorer d’aquell moment – i la Marta Sau, l’anterior administrativa. A la mateixa tarda em van dir que em donaven la feina i ens vam posar d’acord amb l’horari i les condicions. Al començament, vaig combinar les dues feines fins que em vaig quedar només amb el Cercle
CC Vius pel barri, oi? Coneixies el Cercle?
OC Doncs, no. I sí, soc del barri. Visc a l’avinguda Vallcarca tocant a la plaça Lesseps. Havia passat moltes vegades per aquí al davant, però no hi havia entrat mai.
CC I com t’hi vas trobar quan vas entrar? Et va costar adaptar-te?
OC M’hi vaig trobar molt bé i no em va costar gens ni mica adaptar-me perquè em vaig sentir de seguida molt ben acollida. Tothom es va mostrar molt amable i correcte. La primera persona amb qui vaig tractar va ser la MONTSE FARRAN, que era la secretària del Consell que presidia el LEO. Em va acompanyar i em va ensenyar moltes coses del programa d’ordinador. L’altra persona d’aquest Consell que també em va ajudar molt va ser la BEGO PÉREZ. Al cap d’un temps, el tresorer va ser el QUIM FUSTER. També era molt amable, però no vaig tenir-hi tant contacte perquè venia menys pel Cercle perquè té un negoci propi per atendre.
Amb el canvi de Consell, també vaig estar molt a gust. Treballar amb el XAVI SEGÚ ha estat un autèntic plaer. Va estar molt per mi i m’explicava i acompanyava en els canvis que s’anaven introduint al Cercle.
I, actualment, amb la tresorera RUTH BLANES, estic molt contenta. Tenim molta comunicació, sempre em resol qualsevol dubte i és una persona encantadora.
A l’actual president, ORIOL BOU, l’he tractat poc, però em sembla una persona molt atenta i agradable.
CC No hi ha dubte que quan algú està bé amb tothom no és casualitat; depèn directament de la manera com tu tractes els altres. El que també m’agrada de tu, Olga, és veure’t asseguda a platea els diumenges venint a veure els nostres espectacles.
OC A mi m’agrada molt el teatre i sento que formo part de la comunitat del Cercle, no només hi vinc a treballar.
CC Realment, això se’t nota...
Mentre parlem, va entrant gent que pregunta quan podrà cobrar la loteria de El Nen, o gent que li vol comentar alguna cosa o demanar alguna dada o persones que, després de prendre’s alguna cosa al bar, entren a xerrar una mica amb ella.
OC Sembla que no, però hi ha moviment, però a mi m’agrada. Hi ha gent que ve a explicar-me coses de la seva vida, potser perquè se sent sola. Sort que, des del setembre passat, treballo dues hores més al dia a porta tancada i aprofito per avançar feina de paperassa i estic pendent del timbre per si porten encàrrecs o paquets. Ara treballo de 15h a 21h. fins el 15 de febrer de 2026 que em jubilaré.
CC Ja sé que et pot semblar una pregunta òbvia: quines tasques fas?
OC De tot: tresoreria i comptabilitat – amb la supervisió de la Ruth -, atendre els correus, el telèfon, fer facturacions de tots els moviments econòmics de la casa, fer pressupostos, passar les quotes de socis, les quotes de les activitats... i alguns matins faig gestions de bancs i algunes vegades he anat a reunions al Districte per assumptes del Conveni.
CC Et trobarem a faltar quan et jubilis, Olga...
OC Trobareu persones preparades per fer aquesta feina, segur. El que sí és veritat és que jo sento que el Cercle forma part de mi i dedico molt carinyo a la feina perquè sento que és una mica meu, també. M’hi sento com a casa.
CC Què diries que és el que més t’agrada de la teva feina?
OC Interactuar amb la gent.
CC I el que et costa més de fer?
OC (S’ho rumia) No sabria què dir-te; tot ho faig a gust, però el que menys m’agrada és fer la justificació de les subvencions. (Riem i li dic que l’entenc).
CC I com estàs amb els companys?
OC Molt bé amb el SERGI, la LAIA i, en aquest moment, amb el PEDRO i el JAUME m’hi entenc perfectament. És un plaer treballar amb ells.
CC Canviant de tema, quines aficions tens, Olga? Què ens pots explicar de tu, fora de la feina?
OC Faig puntes de coixí, punt de creu, cuso a màquina, ganxet, mitja, amigurumi - figures de llana fetes amb ganxet -.
CC Ah, aquest girasol de damunt la taula l’has fet tu?
OC No, me’l va fer la meva filla SARA i me’l va regalar perquè em recordés d’ella cada vegada que el mirés estant a la feina.
CC Un detall preciós...
OC I també m’agrada fer puzles en 3D. Els Reis m’han portat el “Taj Mahal” de més de 1000 peces. Una passada! I llegir, m’agrada molt llegir...
CC Ens acabes de fer un comentari molt bonic de la teva filla. Qui més tens de família?
OC El JOAN, el meu marit és mecànic de cotxes de professió i li agrada molt la marqueteria. Es jubilarà a finals d’aquest any. Tenim un altre fill, l’ALEIX. Els meus fills tenen 36 i 32 anys. La SARA es va casar l’any passat.
CC No t’avorriràs quan et jubilis...
OC Segur que no. Soc molt feliç perquè he tingut un bon final de vida laboral aquí al Cercle i, gràcies a l’horari, m’he pogut dedicar també a la família.
CC Tens algun pla concret per quan ja no treballis?
OC El primer que farem serà un viatge a l’Argentina. Hi tinc dues cosines i em fa molta il·lusió visitar-les. També vull fer ceràmica i arrossegar el meu home a fer ball en línia perquè m’encanta!
Continuem xerrant una bona estona. L’OLGA traspua optimisme, placidesa, equilibri personal i una estima incondicional per la nostra entitat. Quina sort tenim de comptar amb ella. De moment, seguim!
Comments